El jardí
El disseny original de Forestier
El disseny original del jardí de la finca va ser un encàrrec de Ferran Fabra i Puig, segon marquès d’Alella i primer propietari de l’immoble, al francès Jean-Claude-Nicolas Forestier (1861-1930), conservador dels parcs de París i un dels paisatgistes internacionals més reconeguts de l’època.
Forestier va enjardinar part de la muntanya de Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929, i va introduir així a Barcelona el concepte de jardí mediterrani.
És probable que Forestier presentés més d’una proposta, perquè el projecte que finalment es va dur a terme no coincideix amb la planta general del publicat el 1916 a la revista Jardins: Carnet de plans et de dessins, sota el títol “Jardins pour l’Hôtel particulier de Mr le Marquis d’Alella à Barcelone”.
Finalment, la solució adoptada va ser crear un espai que es dividia en tres terrasses. A la principal hi havia un estany central rectangular, amb un brollador i decoració de testos de terracota marcant el perímetre. El conjunt es tancava amb tres pèrgoles en forma de U amb rosers i una platabanda de flors davant la torre de l’Avenir.
La reorganització de Mirambell
A la dècada del 1950 —probablement entre el 1956 i el 1957—, Muñoz Ramonet va encarregar la remodelació del jardí a Joan Mirambell i Ferran (1892-1983), a qui devem el seu aspecte i fisonomia actuals. Mirambell va introduir canvis importants en l’estructura frontal, creant un joc de desnivells per acostar la cota del jardí al palau i elevar els laterals, a més de canviar l’orientació de l’estany i la pèrgola, i de col·locar en diferents indrets escultures de Josep Dunyach i Sala (1886-1957) i de Josep Cañas i Cañas (1905-2001).
Al jardí davant de la torre del carrer de l’Avenir va substituir la platabanda de flors creada per Forestier per una zona de bany, envoltada de columnes i una pèrgola que es completa amb uns pedestals amb escultures de bronze de Josep Dunyach i de Vicenç Navarro Romero (1888-1979). També va canviar el tipus de vegetació, introduint gespa, així com magnòlies, ciques i palmeres.
Actuacions de rehabilitació
Un cop recuperada la finca i abans d’obrir-la al públic el 2015, la fundació va dur a terme diversos treballs de rehabilitació del jardí amb l’objectiu de recuperar l’esperit del projecte de Forestier i respectar la modificació de cota de la zona de la font de Mirambell.
Les principals actuacions realitzades van consistir a esporgar, preservar i treure la vegetació en mal estat, recuperar i conservar alguns arbres emblemàtics com l’auró negre o el lledoner, i plantar nova vegetació. També es va substituir la piscina per un estany i es va millorar l’enjardinament i es van fer així accessibles els recorreguts.
Més recentment s’han renovant les xarxes de reg i la instal·lació d’enllumenat i s’ha restaurat el mur perimetral, les tanques i portes d’accés dels carrers de Muntaner, Marià Cubí i l’Avenir.
Un ecosistema protegit
Entre les diferents espècies vegetals que creixen al jardí podem trobar llorers, blanques i romàntiques glicines, l’auró de Freeman, clívies, aspidistres, lliris africans —també coneguts com flor de l’amor—, còculs, alvocats, acant o ales d’àngel, magnòlies o cirerers del Japó.
Aïllat del soroll del carrer i resguardat pels seus murs, al jardí s’hi poden escoltar ocells com el mosquiter pàl·lid, la curiosa i divertida mallerenga emplomallada o la garsa.