Història d'un llegat
L’origen de la fundació
Julio Muñoz Ramonet va morir a Chur, Suïssa, el 9 de maig de 1991. En l’últim testament, d’abril del 1988, Muñoz Ramonet va disposar que llegava la finca del carrer de Muntaner, 282, inclosos el jardí i el contingut complet —que consistia en una extensa i valuosa col·lecció d’art—, a una fundació que duria el seu nom i que tindria com a finalitat la conservació i el manteniment d’aquestes instal·lacions, així com el seu aprofitament útil i públic, sota el patronat de la ciutat de Barcelona.
El 8 de juliol de 1991 es va formalitzar l’acceptació de l’herència i els marmessors no van donar a conèixer l’existència d’aquest llegat. Fins al 1994 l’Ajuntament de Barcelona no en va tenir coneixement, i va ser aleshores que va constituir la Fundació Julio Muñoz Ramonet.
En aquell moment es va iniciar un llarg procés judicial per exigir a les hereves el compliment de la disposició testamentària. El 14 de març de 2012 el Tribunal Suprem va confirmar la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància Número 1 de Barcelona l’any 2007, ratificada per l’Audiència Provincial de Barcelona dos anys després, que declarava la Fundació Julio Muñoz Ramonet propietària legítima de la finca del carrer de Muntaner, 282, inclosos el jardí i la torre de l’Avenir, amb tot el seu contingut complet.
La lluita per la col·lecció
El “contingut complet” que esmenta el testament de Muñoz Ramonet fa referència a la col·lecció que decorava i penjava de les parets dels dos habitatges de la finca del carrer de Muntaner. Es tractava d’una col·lecció desconeguda, que a penes va participar en exposicions públiques i que es mostrava només als convidats de la casa.
Quan la Fundació Julio Muñoz Ramonet va rebre les claus de la finca el juliol del 2013 i va entrar per primera vegada a les cases, s’hi van localitzar 539 pintures, dibuixos, gravats i escultures, la majoria de finals del segle XIX i del segle XX. Només 28 olis i 14 escultures tenien data d’execució anterior al segle XIX. Es coneix que la col·lecció llegada era immensament més extensa, la qual cosa va obligar la fundació a interposar una querella criminal per presumpta apropiació indeguda i falsedat documental contra els hereus de Muñoz i les empreses del grup familiar.
El 2018 la fundació va recuperar 18 obres provinents de la finca que la família té a Sant Andreu de Llavaneres, a les quals s’afegirien uns anys més tard L’Aparició de la Mare de Déu del Pilar, de Goya, i L’Anunciació, del Greco.
Al mes de març del 2020, en el marc de la fase d’instrucció del procés penal iniciat, es van practicar registres a quatre magatzems i cinc domicilis particulars dels familiars de Muñoz, i es van confiscar un total de 475 obres d’art. Entre les quals hi havia 376 pintures i dibuixos, 87 miniatures, 4 escultures, 4 marfils i 3 tapissos. Gran part d’aquestes obres s’han identificat com a pertanyents al llegat. En el dia d’avui la fundació segueix treballant perquè es puguin entregar, així com per recuperar les obres integrants del llegat que no han estat localitzades.
«L’ Anunciació» d’El Greco i «La Verge del Pilar» de Goya
Al juliol de 2022 la fundació va quedar ratificada com a legítima propietària de dues de les obres més rellevants del llegat de Muñoz Ramonet, L’Aparició de la Mare de Déu del Pilar, de Goya, i L’Anunciació, del Greco. Acabava d’aquesta manera un procés iniciat pel net de l’empresari que, després de recórrer les diferents instàncies judicials reclamant la propietat de les obres, va retirar el recurs de cassació interposat davant el Tribunal Suprem abans que l’alt tribunal en decretés la insalvable inadmissió.
Les dues peces van esdevenir objecte de litigi entre la família en un procediment separat del principal, la qual cosa va permetre que afloressin i que la fundació procedís a reclamar-ne la propietat en tant que obres integrants del llegat. En un primer moment aquestes peces es van deixar en dipòsit al domicili d’una de les filles de l’empresari, però posteriorment la fundació va sol·licitar que una comissió judicial prengués possessió dels quadres mentre no es resolia el litigi. Així, les dues obres es van traslladar a Barcelona al mes de juny del 2017 i es van dipositar en el MNAC, sota la custòdia del jutjat.
Amb la ratificació de la plena propietat de les obres, a finals del 2022 es va aixecar el dipòsit judicial i la fundació en va recuperar la possessió. Actualment les obres es troben exposades al MNAC, on romandran en préstec mentre durin les intervencions de rehabilitació de la finca.
