Mesurar el temps no és una cosa senzilla. Han calgut molts segles d’història i diferents mètodes per mesurar allò intangible que sembla que s’escapa, sense saber què és, però que només corre en un sentit. La manera més senzilla de mesurar el temps és utilitzar un fenomen repetitiu i comptar les repeticions: la successió dels dies, els mesos, els anys… són la rotació de la Terra, les revolucions de la Lluna, la nostra translació al voltant del Sol. Per a l’art, el temps també es mesura amb records, passat, present i futur, amb ritmes i composició.
Rítmia es una pieza escénica de danza contemporánea y música de percusión que explora la dimensión geométrica, sensorial y poética del ritmo. Se centra sobre todo en los polirritmos, en la interacción entre el ritmo sonoro y el ritmo visual. Acompañaremos la pieza con un coloquio que pondrá en diálogo las matemáticas, la música y el tiempo.