Mesurar el temps no és una cosa senzilla. Han calgut molts segles d’història i diferents mètodes per mesurar allò intangible que sembla que s’escapa, sense saber què és, però que només corre en un sentit. La manera més senzilla de mesurar el temps és utilitzar un fenomen repetitiu i comptar les repeticions: la successió dels dies, els mesos, els anys… són la rotació de la Terra, les revolucions de la Lluna, la nostra translació al voltant del Sol. Per a l’art, el temps també es mesura amb records, passat, present i futur, amb ritmes i composició.
Rítmia és un peça escènica de dansa contemporània i música de percussió que explora la dimensió geomètrica, sensorial i poètica del ritme. Se centra sobretot en els polirritmes, en la interacció entre el ritme sonor i el ritme visual. Acompanyarem la peça amb un col·loqui que posarà en diàleg, les matemàtiques, la música i el temps.
