La Fundació Restaura
El juliol del 2013, quan la fundació va prendre possessió material de la finca, les expectatives eren molt grans, però l’espectacle que es va trobar va ser desolador. Tothom coneixia les històries de luxe i ostentació associades al nom Muñoz Ramonet. Aquest espai icònic de les classes benestants on la llum i l’esplendor il·luminaven abans les seves estances, no era més que pols i decadència. Les obres d’art amuntegades a terra, als passadissos del segon pis de l’edifici principal, eren el darrer testimoni de l’abandonament d’una casa que el llarg procés judicial havia convertit, pràcticament, en fantasma.
A partir d’aquell mateix moment, la fundació va començar a desenvolupar diferents línies de treball per a la salvaguarda del llegat cultural del qual prenia custòdia. Així, va promoure tota una sèrie d’estudis, tant dels edificis i del jardí com de les diverses tipologies d’objectes artístics presents a les cases, amb especialistes de cadascun dels àmbits. A més, conscient de la importància i l’obligació de conservar aquest llegat, va desenvolupar un programa de conservació preventiva dels espais mobiliaris i objectes d’art, que permetria fer un seguiment del seu estat de conservació, reduir els riscos que poguessin amenaçar-lo i estabilitzar el conjunt per garantir-ne la integritat fins que pogués ser intervingut. El programa de conservació preventiva és encara vigent.
Així, l’any 2015 la fundació va impulsar la restauració de la col·lecció de set tapissos flamencs, francesos i holandesos dels segles XVI, XVII i XVIII, que duraria fins a acabar l’any 2018, i que va portar a terme el Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa.
L’any 2017 va néixer el programa La Fundació Restaura amb l’objectiu de donar visibilitat a un tipus d’actuacions de conservació-restauració que generalment formen part de les tasques internes de les institucions. Durant dos anys, el vestíbul de l’entrada de la casa principal es va convertir en un laboratori provisional de conservació. Els visitants que passejaven pel jardí van poder gaudir de les intervencions dels especialistes i seguir en directe, per exemple, la restauració progressiva d’una escultura de fusta policromada, del segle XVI, que representa santa Maria Magdalena; una parella de canelobres alemanys de porcellana de Dresden, de la Manufactura Carl Thieme, de finals del segle XIX, o un parell de gerros estil Sèvres, de pisa fina i bronze daurat, també del segle XIX; així com de pintures de l’escola francesa del segle XVII, com el retrat del rei Lluís XIV, o l’oli sobre fusta Amors tardans, de l’escola holandesa del segle XVII.
L’any 2023 la fundació ha recuperat aquest programa amb un projecte ambiciós: els visitants seran testimonis d’excepció del procés gradual de neteja i restauració de les pintures murals del menjador de la casa principal, obra de Ramon Stolz Viciano. En realitat, es tracta de pintures a l’oli sobre tela, clavades al mur. La inestabilitat actual de la seva capa pictòrica fa impensable poder evacuar-les, de manera prèvia a la rehabilitació de la sala, sense haver-les intervingut abans.
