Mesurar el temps no és una cosa senzilla. Han calgut molts segles d’història i diferents mètodes per mesurar allò intangible que sembla que s’escapa, sense saber què és, però que només corre en un sentit. La manera més senzilla de mesurar el temps és utilitzar un fenomen repetitiu i comptar les repeticions: la successió dels dies, els mesos, els anys… són la rotació de la Terra, les revolucions de la Lluna, la nostra translació al voltant del Sol. Per a l’art, el temps també es mesura amb records, passat, present i futur, amb ritmes i composició.
“Lo matí de ma infantesa” propone una lectura dramatizada del relato del mismo título de Jordi Lara. Su autor, acompañado de la música de Agnès Prats, nos compartirá un relato que parte de una anécdota absurda y se convierte en una evocación de la infancia de Jacint Verdaguer, vinculando los tiempos y el espacio.