Mesurar el temps no és una cosa senzilla. Han calgut molts segles d’història i diferents mètodes per mesurar allò intangible que sembla que s’escapa, sense saber què és, però que només corre en un sentit. La manera més senzilla de mesurar el temps és utilitzar un fenomen repetitiu i comptar les repeticions: la successió dels dies, els mesos, els anys… són la rotació de la Terra, les revolucions de la Lluna, la nostra translació al voltant del Sol. Per a l’art, el temps també es mesura amb records, passat, present i futur, amb ritmes i composició.
“Lo matí de ma infantesa” proposa una lectura dramatitzada del relat del mateix títol d’en Jordi Lara. El seu autor, acompanyat de la música d’Agnès Prats, ens compartirà un relat que parteix d’una anècdota absurda i es converteix en una evocació de la infantesa de Jacint Verdaguer, tot vinculant els temps i l’espai.